Realitat o somni

Cada dia, en despertar-me, corro a posar la TV3 o la 3/24 per tal de confirmar que el Govern de la Generalitat o el Parlament de Catalunya no han declarat unilateralment la independència del nostre país. No és perquè ho hagi somniat. Sincerament, és perquè, de veritat, penso que qualsevol dia pot succeïr. No tinc cap confiança de que els nostres polítics puguin enrotllar-se la bufanda al cap, posar-se la barretina o hissar la senyera amb crespó negre de la revolució però de debò penso que en qualsevol moment, els esdeveniments puguin forçar-los a prendre una tal decisió (llibertat o mort, com a la Cuba del Fidel).
L’expresident Pujol ho ha dit a bastament: “quan jo era al govern actuavem com si estiguessim bastint un estat” tot i que sabia de sobra que era l’Estat de la Senyoreta Pepis. Ara ho veiem de forma ben punyent. Els diners que l’Estat transfereix no arriben ni per pagar les nòmines dels mestres, els metges i altres funcionaris. Cal endeutar-se més i més. Si és així, que passa amb les despeses que no són ni educatives ni sanitàries ? Què passa amb el cos de bombers ? els museus ? els teatres nacionals ? Quin pseudo-estat estavem construint ? Amb l’euro dissuassori es podrà pagar tot això ? Què passarà quan (dic “quan” i no dic “si”) el Govern de l’Estat intervingui les finances de la Generalitat ? Dissoldrà el Parlament, també ? o només enviarà els il·lustres diputats de vacances al Brasil ? Quin paper quedarà reservat al President de la Generalitat ? entregar creus de Sant Jordi als interventors estatals? i els honorables Consellers ? hauran d’afrontar un judici per malversació de cabals públics ? i els dignes membres del cos de bombers ? ingressaran a l’UME ? i els agents rurals reprendran el tricorni ? i els mossos més valents aniran a la Legión, a Sant Climent de Sescebes ?.
Aquest panorama no m’agrada gens ni mica i espero que tampoc agradi als senyors diputats i al nostre Molt Honorable President. Per això és que espero que ja tinguin preparat el plà B (o pot-ser C). Ocupar la torre de control del Prat i fer que l’avió que du els senyors interventors se n’en torni cap a Barajas. Incautar temporalment els fons de reserva de Caixa Bank i de Banc Sabadell i obrir la clau de l’Agència Tributària Catalana. I com a primer decret del Govern, anul·lar totes les retallades i els euros i cèntims sanitaris que els jubilats i tots els demés hem de pagar i que, aquests sí, em fan venir malsons.

Antoni Cruzado i Alorda

Veïnat del Pibitller
Maçanet de la Selva